Skip to content

Càsting per a la nova producció del Teatre Principal

Càsting

Convocam un càsting per a “Kelly”, la nova producció del Teatre Principal. Amb text de Rafel Gallego i direcció de Sergi Belbel.

Cercam 5 dones i 1 home
Presentació candidatures al casting fins al 17 de juny. Tota la informació aquí

Càsting

Convocam un càsting per a “Kelly”, una nova producció del Teatre Principal amb text de Rafel Gallego i direcció de Sergi Belbel.

Terminis:
– Presentació candidatures: del 9 al 17 de juny de 2020
– Preselecció: del 17 al 20 de juny de 2020
– Càsting restringit als preseleccionats de manera presencial: 4 de juliol de 2020, segons convocatòria i seguint les normes sanitàries vigents

Aspectes relacionats amb la producció:
– Temporada 20/21
– Lectura dramatitzada i primers assaigs: del 7 a 10 de setembre 2020
– Assaigs: febrer i març 2021
– Funcions: març i abril 2021
– Sous: segons conveni AAAPIB i TP 

Perfils que cercam al càsting: 
1. Dona d’entre 45 i 60 anys
2. Dona d’uns 40 anys
3. Dona d’entre 40 i 50 anys (bona dicció en castellà)
4. Dona d’entre 20 i 30
5. Dona d’entre 35 i 40. Preferiblement d’estatura mitjana-alta
6. Home d’entre 40 i 55 anys

Podeu presentar les vostres candidatures aquí (s’han d’omplir tots els camps del formulari). 

Rafel Gallego

Sergi Belbel i Coslado 

(TerrassaVallès Occidental29 de maig de 1963) és un autor, director i traductor teatral català, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) entre els anys 2006 i 2013,[1] quan va ser substituït per Xavier Albertí i Gallart.

Biografia

Sergi Belbel va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Entrà en contacte amb el món del teatre a través de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona i a partir del 1986 també a través del Teatro Fronterizo de Madrid.

La seva primera obra teatral va ser estrenada a Gijón. Des de 1988 treballa de director de teatre i sovint també participa en l’escenificació de les seves pròpies obres, tasca que compagina amb la seva feina de professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.

El 1992, amb l’exitosa estrena de Carícies, una obra de deu escenes amb l’amor i la pèrdua de la comunicació com a temàtica principal, el dramaturg català es va donar a conèixer internacionalment i teatres de tot Europa es van començar a interessar per ell.[2]

Les obres Després de la pluja (1993) i Morir (1994), aiximateix, van esdevenir també grans èxits.[3]

El 1996 Belbel va rebre el Premio Nacional de Literatura Dramática.

Des de 1995 Belbel treballa per la televisió espanyola com a guionista i, puntualment, com a director.

Activitat dramàtica

El 1985 fou guardonat amb el Premi Marquès de Bradomín per Caleidoscopis i fars d’avui, que s’estrenà l’any següent. A partir d’aquest moment s’han succeït les seves estrenes, i Belbel es convertí en un dels valors joves més prometedors del país. La seva activitat teatral no tan sols es redueix a l’escriptura sinó que s’amplia al camp de la direcció d’escena, i des de 1988 és professor de l’Institut del Teatre de Barcelona

L’any 1996 fou guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática per la seva obra Morir, i el 2000 amb el Premi Nacional de Teatre. L’any 2005 fou nomenat director del Teatre Nacional de Catalunya

L’any 2002 fou guardonat amb el Premi Max de les Arts escèniques per la seva obra Després de la pluja en la categoria de Premi Max a l’Espectacle d’Arts Escèniques amb Major Presència Internacional. Així mateix ha rebut dues nominacions més, l’any 2004 en la categoria de Millor adaptació d’una obra teatral per Dissabte, diumenge i dilluns i el 2006 en la categoria de millor autor de teatre en català/valencià per la seva obra Forasters.

  1.  «Tres veterans de l`escena catalana». la vanguardia, 30-01-2016, pàg. 25.
  2.  «From Catalonia, in instalments». The Age [Melbourne], 05-08-2004 [Consulta: 4 març 2010]. (anglès)
  3.  Ressenya de Després de la pluja per Anita Gates Big Brother Wants You To Quit SmokingThe New York Times, 8 de juny de 1999 (anglès)

Obres

Teatre Principal (Palma)

El Teatre Principal de Palma és un centre dramàtic inaugurat el 1857

El Teatre Principal substituí la Casa de les Comèdies, una institució ciutadana provinent del segle xvii.

Inicialment s’anomenà Teatre de la Princesa; el 1858 s’hi representà l’òpera Macbeth de Verdi, i després de la cinquena representació un incendi cremà l’edifici. Restaurat ràpidament, el 1860 la reina Isabel II el reinaugurà com a Teatro Príncipe de Asturias, nom que mantingué fins al 1868. La primera obra que s’hi representà fou La campana de la Almudaina, de Joan Palou i Coll. A partir del 1870 hi actuaren companyies italianes (com la d’Achile Mayeroni i Giacinta Pezzana), que representaren els èxits del moment; l’actor Antoni Tutau hi portà el teatre català de Pitarra. En les darreres dècades del segle xix i les primeres del xx l’òpera i la sarsuela s’alternaren amb el teatre, essent un edifici referent en el món cultural de Ciutat.

Durant la guerra civil hi feu representacions el Teatro Azul.

L’any 1949 la Companyia Artis (1949-1969) n’esdevé titular, i aprofita el lloc per estrenar-hi cada any quatre o cinc obres de teatre regional, alternant-se amb companyies castellanes de gira. Durant alguns anys, l’actor Xesc Forteza dirigí la companyia Artis. Entre els anys 1970 i 1975 el teatre va estar tancat per obres, que costejà la Diputació Provincial. Fou en aquest any quan s’adquireix la major part de les accions de l’edifici, que es torna públic, com ens autònom del Consell de Mallorca. Del 1977 en endavant s’hi feren tota mena de representacions d’arts escèniques en molts d’idiomes: teatre, òpera, sarsuela, dansa, revista…

Paral·lelament es creà el Cor del Teatre Principal de Palma, per actuar a les Temporades d’Òpera del Teatre Principal i sarsuela que avui dia sumen 32 edicions.

En el 2001, el Ple del Consell de Mallorca, acordà crear la Fundació Teatre Principal de Palma, ens que dotaria de millor gestió a la institució.

Aquesta Fundació acordà tancar el teatre per dur a terme una gran reforma, des de l’any 2001 a l’any 2007. Durant aquest temps continuà tota la seva activitat en escenaris alternatius. Reobert el 2007, amb gran èxit i amb tota mena de nova tecnologia, continua la seva gestió amb una programació que acull tota mena de repertori plural.

Han estat directors del teatre (essent públic): Serafí Guiscafré, Miquel Vidal, Pere Noguera, Joan Gomila, Gabriel Coll, Joan Arrom, Guillem Roman, Margarita Moner, Rafel Creus i actualment ho és Carlos Forteza.

%d bloggers like this: