Estem a Xauxa – un JAPÓ pre-industrial de personatges pintats en tassetes de te, en ventalls i ombrel·les -, un país on tot és possible, on el poder és objecte de burla i l’amor és la riota de la gent. Estem al país de l’opereta còmica.
Xavier Bru de Sala
REPARTIMENT
El Mikado (Emperador del Japó) Miquel Periel
Manki-Poo (El seu fill disfressat de joglar i enamorat de Yum-Yum) Pep Molina
Ko-Ko (Honorable senyor botxí de Titipú) Ferran Rañé
Poo-Bah (Excel·lentíssim acaparador de tots els altres càrrecs) Ferran Frauca
Yum-Yum (Promesa de Ko-Ko) Teresa Vallicrosa
Katisha (Dama madura de la cort) Montse Pi
Pitti-Sing (Germana de Yum-Yum) Teresa de la Torre
Yoshinara ( Germana de Yum-Yum) Rosa Nicolàs
Peep-Bo (Germana de Yum-Yum) Maria Rosas
To-Shi-Sa (Germana de Yum-Yum) Isabel Soriano
Pistach (Noble de Tipú) Jordi Fusalba
Man-Go-Ta (Noble de Tipú) Jaume Mallofré
Fun-Ya-Yao (Noble de Tipú) Miquel Periel
FITXA ARTÍSTICA
Direcció Joan Lluís Bozzo
Equip de dramatúrgia Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel, Ferran Rañé
Producció executiva Anna Rosa Cisquella
Escenografia i vestuari Montse Amenós, Isidre runés
Coreografia Anna Briansó
Direcció i adaptació musical Joan Vives
Traducció al català i al castellà Xavier Bru de Sala
Disseny de so Jordi Bonet
Disseny de llum Lluís Navarro, Joan Lluís Bozzo
Elements escenogràfics (plafons giratoris, cavall, ventall, templet Mikado)Castells i Planas (Cardedeu)
DAGOLL DAGOM
The Mikado
The Mikado; or, The Town of Titipu (El Mikado; o La Ciutat de Titipú) és una òpera còmica en dos actes, amb música d’Arthur Sullivan i llibret de W. S. Gilbert, sent la seva catorzena col·laboració operística. Va estrenar-se el 14 de març de 1885 a Londres, representant-se en 672 funcions al Savoy Theatre, ocupant la segona posició entre els espectacles musicals amb més funcions en aquella època.[1] Abans de finals de 1885, s’estima que almenys hi havia 150 companyies representant-la a Europa i a Amèrica.[2] The Mikado segueix sent una de les òperes del Savoi més sovint representades, i és molt popular per les produccions d’aficionats i escolars. Ha estat traduïda a nombrosos idiomes, i és una de les peces de teatre musical més representades de la història. A Catalunya ha estat adaptada per Dagoll Dagom, amb traducció de Xavier Bru de Sala.
Situar l’acció al Japó Imperial, un lloc exòtic i llunyà de la Gran Bretanya, va permetre a Gilbert satiritzar les institucions i els polítics britànics més lliurement al disfressar-los de japonesos. Gilbert usà situacions fictícies o estrangeres en diverses òperes, com The Mikado, Princess Ida, The Gondoliers, Utopia, Limited i The Grand Duke, per suavitzar l’impacte de la seva sàtira de les institucions britàniques.