El Festival de Jazz va començar a Menorca el dia 1, aterra a Montblanc el 27,28 i 29 d’Agost
Enguany el Festival de Jazz Tancarà portes , per primer cop, a la tardor a Barcelona.
El festival de Jazz Essències neix com a projecte l’any 2015. Pretén, amb el jazz com a fil conductor, lligar la música amb la gastronomia local i l’activisme social.
La trobada és organitzada per l’associació cultural que dur el mateix nom. I Montblanc, la capital de la Conca de Barberà, és la seu principal que ha acollit les primeres quatre edicions d’estiu.
Aquest 2020 la criatura torna a créixer, primer per la bona acollida que té any rere any el festival de Jazz.
I per l’altre, a causa de la situació actual que ens ha obligat a reestructurar-ho tot.
Per donar cabuda al mateix nombre de visitants sense deixar de complir estrictament la normativa vigent.
L’èxit continuat que ha tingut la proposta va fer viatjar l’any passat el projecte Essències a Menorca.
Aquest 2020 seguim endavant amb la proposta i el passat 1 d’agost a Es Claustre (Maó). On el jazz, el flamenco i els licors autòctons varen maridar amb la música de Marco Mezquida & Chicuelo.
Aquest concert a terres menorquines va ser l’aperitiu. De la programació del Festival de Jazz Essències d’aquest estiu a Montblanc, els dies 27, 28 i 29 d’agost.
En aquesta cinquena edició el projecte del Festival de Jazz Essències aterra també a Barcelona.
En format de cicle de concerts i de febrer a novembre, sempre que les circumstàncies ho permetin, podrem veure a diferents sales de la ciutat les bandes més representatives de la nova escena jazzística mundial.
El Festival de Jazz Essències vol aportar un punt de frescor a l’oferta de la ciutat amb bandes que fusionen jazz amb les últimes tendències i corrents més avantguardistes de la música electrònica o el hip hop.
Si en les passades edicions es van oferir nits de vins i música amb el millor de l’escena internacional com son en Carles Benavent, Omar Lyefook, Andrea Motis, Eska, Gorka Benítez, Raynald Colom, Perico Sambeat, The Gramophone Allstars, Llibert Fortuny, Carlos Sarduy, Paula Grande, o la Sara Pi).
Enguany no serà menys el talent que trepitjarà els escenaris d’Essències: Marco Mezquida, Chicuelo, Ignasi Terraza, Horacio Fumero, Josep Maria Farràs, Giulia Valle o la Mayte Martín entre d’altres.
La Cara B de l’Essències jazz Festival:
A propòsit d’aquest creixement fa ja 3 anys que vam recollir també les demandes del nostre públic d’afegir al cartell propostes d’altres gèneres més enllà del jazz.
Així vam crear el Cara B de l’Essències. Un dia extra dins del festival on tinguessin cabuda totes aquestes propostes de qualitat d’estils com el soul, el rock o el reggae.
Sota aquest nom, a anteriors edicions vam poder gaudir de Dr. Calypso, Adala, Gerard Quintana, Quimi Portet, Xarim Aresté, entre d’altres.
Aquest cinquè any comptarem amb l’Albert Pla i El Petit de Cal Eril.
Tot està preparat i a punt per gaudir a través de gust, oïda i molta ànima d’artistes i públics.
PROGRAMACIÓ MONTBLANC
MARCO MEZQUIDA & CHICUELO :
- JAZZ
- DISSABTE 29 AGOST | 23:30 H.
- PLAÇA SANT FRANCESC, MONTBLANC
Tal com van advertir en els seus treballs previs, tant Marc com Chicuelo, van deixar oberta la possibilitat de tornar junts als escenaris, presentant en aquesta ocasió més del mateix, jazz i flamenc de el bo, amb art i amb sabor.
Aquest és un treball molt personal i intens, que uneixen les seves individualitats per connectar en aquest projecte en común.Tanguillos, percussions brasileres banyades amb jazz i flamenc en un dels trios més intensos i d’alt nivell que es poden veure actualment.
Tots els temes estan signats per Mezquida i Chicuelo, obrint la possibilitat d’en un futur molt proper retornar a l’estudi i als escenaris, aquest cop sí, amb el seu tercer treball conjunt.
IGNASI TERRAZA TRIO FT. JOSEP MARIA FARRÀS :
- JAZZ
- DISSABTE 29 AGOST | 20:30 H.
- PLAÇA SANT FRANCESC MONTBLANC
El tàndem Farràs–Terraza encarna la síntesi perfecta de passat, present i futur que conforma la nostra petita història en el gran llibre de la música que va canviar un segle. Són tants els noms que han posseït l’ànima dels dos – Louis Armstrong, Art Tatum, Clifford Brown, Oscar Peterson, Lee Morgan, Ahmad Jamal … Però si la virtut de Farràs ha estat la de perpetuar-los amb els seus llavis, i de Terraza la de reviure’ls amb els seus dits, el mèrit que distingeix tots dos és haver mantingut nova la tradició, com un maniquí antic a què vestissin a la moda d’avui, practicant la intemporalitat d’un so que ens emociona com el primer dia… ”Pere Pons”
Josep M Farràs és un dels trompetistes més destacats de la seva generació.
Tete Montoliu el va assenyalar com un dels músics de JAZZ més autèntics de la seva època. Vinculat a l’entorn del jazz Cava de Terrassa, ha col·laborat amb músics Internacionals de gran renom com Johnny Griffin, Jesse Davis, etc. Ha destacat sempre per una sonoritat potent i agressiva, i una versatilitat estilística, que abasta des del New Orleans l’Hard Bop.
Ignasi Terraza és un dels pianistes de jazz més destacats de l’Estat espanyol amb una gran projecció internacional.
L’any 2009 va ser distingit amb el primer premi del Jacksonville International Jazz Piano Competition als Estats Units.
Actua habitualment en els circuits europeus i ha actuat en gires per Sud-amèrica, Estats Units i est d’Àsia.
El seu estil part de la tradició del jazz amb influències com Oscar Peterson i Ahmad Jamal, entre altres, amb el rerefons de la música clàssica europea, per desenvolupar una veu pròpia amb un so molt personal ple de virtuosisme, en una música en què destaquen la força rítmica del swing i la sensibilitat de la seva expressió.
MAYTE MARTÍN :
- BOLERO
- DIJOUS 27 AGOST | 20:30 H.
- PLAÇA SANT FRANCESC MONTBLANC
Cantaora de flamenc i cantant de boleros, també és compositora, va enregistrar el seu primer disc Muy frágil l’any 1994, treball de flamenc tradicional alternat amb temes propis. Més tard enregistra el seu segon disc amb boleros, al costat del pianista Tete Montoliu amb el títol Free boleros el 1996, aquell any Mayte Martín és guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona de Música. L’any 2000 edita el seu segon disc de flamenc: Querencias, basat en el contingut musical del primer espectacle que presentava amb la bailaora Belén Maya.
El 2003 enregistra boleros clàssics i cançons seves en el quart treball de la seva discografia: Tiempo de amar, amb la col·laboració de la cantant cubana Omara Portuondo. També el 2003, la companyia Mayte Martín-Belén Maya estrena l’espectacle Flamenco de Cámara. El 2005 i 2006 presenta el seu espectacle d’aniversari Mis 30 años de amor al arte, en el que interpreta temes de la seva trajectòria flamenca i també boleros, es va estrenar el 22 de setembre de 2005 al Palau de la Música de Barcelona, amb posterior gira per altres teatres.
GIULIA VALLE TRIO :
- JAZZ
- DIJOUS 27 AGOST | 23:30 H.
- PLAÇA SANT FRANCESC MONTBLANC
Giulia Valle, compositora, arranjadora i contrabaixista, és una de les veus més prolífiques, originals i internacionals de l’escena del jazz barceloní. Ha combinat sempre la seva especial fertilitat d’idees, component un univers sonor propi, divers i característic com pocs, amb una gens habitual capacitat de formar i liderar equips de creació, lliurats a la seva música, que arregla i replanteja sistemàticament fins a fer avançar les seves bandes a davant de tot.
ALBERT PLA + DIEGO CORTÉS “MATACERDOS” :
- ROCK
- DIVENDRES 28 AGOST | 23:30 H.
- PLAÇA SANT FRANCESC MONTBLANC CARA B
MATACERDOS, és un recorregut per algunes de les millors cançons de l’Albert, en aquesta ocasió acompanyat per Judit Farrés, -piano, samples, calaix, clarinet, cors- i comptant amb la complicitat del sorprenent i genial guitarrista gitano Diego Cortés, amb la seva presència, té les mans lliures i el cos deslligat per anar desgranant el millor del seu repertori en un concert memorable.
Cançons que expliquen històries tràgiques i delirants, quotidianes i sorprenents, delicades i brutals, crues i surreals en les quals el botxí és també víctima, la calma es transforma en tempesta, la comèdia conviu amb la tragèdia i la serenor desemboca en el desenframent. Tot per a fer evident la estreta línia que separa el bé del mal, el blanc del negre, el positiu i el negatiu.
Diego Cortés, és l’increïble Hulk del flamenc, ha compartit escenari amb Mike Oldfield, Santana, Larry Coryell i Paco de Lucía entre altres.
EL PETIT DE CAL ERIL :
- ROCK
- DIVENDRES 28 AGOST | 20:30 H.
- PLAÇA SANT FRANCESC MONTBLANC CARA B
El Petit de Cal Eril (Guissona, 5 d’octubre de 1981), àlies de Joan Pons Villaró, és un músic català amb un estil musical entre el folk-rock i la psicodèlia.
Originari de la Segarra, Joan Pons de Ca l’Eril, es va donar a conèixer amb la maqueta Per què es grillen les patates?, auto-produïda i auto-editada el 2007 i guardonada amb el premi a la creativitat del TR3SC que l’any 2012 seria reeditada en viníl. En aquesta primera fase, Pons s’acompanyava de David Paco (baix), Lluís Rueda (sorolls), Dani Díaz i Dani Domene (percussions).
Va començar la seva carrera l’any 2007 i des de llavors ha publicat set discos de llarga durada.
“Energia fosca, tu ets la llum de totes les coses”
Sabem que l’expansió accelerada de l’univers no s’explicaria sense la presència d’una misteriosa energia fosca. Una energia que s’intueix, que ha d’existir però que ningú ha pogut percebre mai.
El Petit de Cal Eril se suma a aquesta hipòtesi amb un nou recull de cançons que travessen el cosmos per generar al seu voltant una força gravitacional imparable. Com les esferes blaves que en presideixen la portada.
El nou disc “Energia fosca” entra en íntima col·lisió amb els immediatament precedents “La força” (2016) i el celebrat “△ ” (2018).
Ve a arrodonir un cicle de creixement forjat des de la base per un grup que defensa el seu projecte en primera persona, des de la trinxera i amb la màxima tenacitat: sense parar de tocar en directe i amb un inusitat ritme de producció de discos.
Les partícules elementals que acabarien conformant el nou disc es van accelerar en un punt indeterminat de les muntanyes de Prades on el grup va instal·lar el seu sincrotró portàtil, alimentant-lo tan sols amb llum solar. L’impacte de la radiació ultraviolada en la matèria obscura va acabar marcant el singular caràcter del disc, on s’alternen moments de màxima luminància amb atmosferes inquietants